desencorde

Català

Verb

desencorde

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desencordar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desencordar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desencordar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desencordar.

Variants

• [1] desencordo, desencordi, desencord
• [2] desencordi
• [3] desencordi
• [4] desencordi

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·cor·de (4)