desenllustrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zəɲ.ʎusˈtɾa/
Occidental:	nord-occidental /de.zeɲ.ʎusˈtɾa/
	valencià /de.zeɲ.ʎusˈtɾaɾ/, /de.zeɲ.ʎusˈtɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: desenllustrà
• Etimologia: Del prefix des- i enllustrar.

Verb

desenllustrar trans., pron. ‎(pronominal desenllustrar-se)

1. Llevar el llustre.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desenllustrar			haver desenllustrat
gerundi	desenllustrant			havent desenllustrat
participi	desenllustrat, desenllustrada, desenllustrats, desenllustrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desenllustro	desenllustres	desenllustra	desenllustrem	desenllustreu	desenllustren
	desenllustre						val
	desenllustri						sept
	desenllustr			desenllustram	desenllustrau		bal
imperfet	desenllustrava	desenllustraves	desenllustrava	desenllustràvem	desenllustràveu	desenllustraven
passat simple	desenllustrí	desenllustrares	desenllustrà	desenllustràrem	desenllustràreu	desenllustraren
futur	desenllustraré	desenllustraràs	desenllustrarà	desenllustrarem	desenllustrareu	desenllustraran
condicional	desenllustraria	desenllustraries	desenllustraria	desenllustraríem	desenllustraríeu	desenllustrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desenllustri	desenllustris	desenllustri	desenllustrem	desenllustreu	desenllustrin
	desenllustre	desenllustres	desenllustre			desenllustren	occ, bal
imperfet	desenllustrés	desenllustressis	desenllustrés	desenllustréssim	desenllustréssiu	desenllustressin
		desenllustresses		desenllustréssem	desenllustrésseu	desenllustressen
	desenllustràs	desenllustrassis	desenllustràs	desenllustràssim	desenllustràssiu	desenllustrassin	bal
		desenllustrasses		desenllustràssem	desenllustràsseu	desenllustrassen	val, bal (1)
	desenllustrara	desenllustrares	desenllustrara	desenllustràrem	desenllustràreu	desenllustraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desenllustra	desenllustri	desenllustrem	desenllustreu	desenllustrin
	–				desenllustrau		bal
	–		desenllustre			desenllustren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desenllustrat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desenllustrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desenllustrat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desenllustrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desenllustrat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desenllustrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desenllustrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desenllustrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desenllustrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desenllustrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: desenllustro, desenllustra, desenllustrem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: delustre ^(en)
• Castellà: deslustrar ^(es)
• Francès: délustrer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·en·llus·trar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3