desenutge

Català

Verb

desenutge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de desenutjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb desenutjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb desenutjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb desenutjar.

Miscel·lània

• Anagrama: detengués