Potser volíeu: desnonarà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): valencià /dez.noˈna.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

desnonara

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desnonar.
    [Jo] desnonés, desnonàs o desnonara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desnonar.
    [Ell/ella/vostè] desnonés, desnonàs o desnonara.