desobeïva

Català

Verb

desobeïva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de desobeir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de desobeir.

Variants

• [1] desobeigueva, desobeïa
• [2] desobeigueva, desobeïa