desplaïva

Català

Verb

desplaïva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de desplaure.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de desplaure.

Variants

• [1] desplaeva, desplaïa
• [2] desplaeva, desplaïa

Miscel·lània

• Síl·labes: des·pla·ï·va (4)
• Anagrama: lapidaves