destructor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/dəs.tɾukˈto/
Occidental:	nord-occidental /des.tɾukˈto/, valencià /des.tɾukˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí destructor

Nom

destructor m. ‎(plural destructors)

1. Vaixell de guerra a motor superior a la fragata i inferior al creuer, amb prou autonomia per la navegació oceànica i gran velocitat. De fet, aquesta definició correspon a diversos tipus de vaixells que han anat evolucionant progresivament essent els primers variants millorades de contratorpediners. El seu nom prové del "Destructor" (1885) primer vaixell d'aquestes característiques encarregat per l'exercit espanyol a unes drassanes britàniques.

Traduccions

vaixell de guerra

• Anglès: destroyer ^(en)
• Castellà: destructor ^(es)
• Francès: destroyer ^(fr)

Adjectiu

destructor m. ‎(femení destructora, plural masculí destructors, plural femení destructores)

1. Que destrueix.

Traduccions

que destrueix

• Anglès: destructive ^(en)
• Castellà: destructor ^(es)
• Francès: destructeur ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·truc·tor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /des.tɾukˈtoɾ/, meridional /deh.tɾukˈtoɾ/

Americà: alt /des.t͡s(u)kˈtoɾ/, baix /deh.tɾukˈtoɾ/

• Rimes: -oɾ

Nom

destructor m. ‎(plural destructores)

1. destructor

Adjectiu

destructor m. ‎(femení destructora, plural masculí destructores, plural femení destructoras)

1. destructor

Miscel·lània

• Síl·labes: des·truc·tor (3)