Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /deˈten.to/, meridional \deˈteŋ.to\
Americà: alt /deˈten.t(o)/, baix \deˈteŋ.to\, austral /deˈten.to/

detento

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb detentar
  • Pronúncia(i): /deːˈtɛn.toː/
  • Etimologia: Del prefix de- i tentō.

dētentō ‎(1a present?), dētentās ‎(2a present), dētentāre ‎(infinitiu)

  1. mantenir, conservar, retenir, jo mantinc, jo conservo, jo retinc
    «...cum eadem diligentia observando, ut si ad alium quemquam a memorato principe dixerit habere affatus, portitore detento sacrae litterae cum omnibus chartis signatae ad meam clementiam transmittantur.» (Còdex Teodosià, VII, 2)
    amb la mateixa diligència que observà, que si digués que té una declaració jurada del príncep esmentat a qualsevol altra persona, que la carta sagrada, quan la conservi el portador, sigui remesa a la meva clemència amb tots els fulls signats.