detràs

Potser volíeu: detrás

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəˈtɾas/, occidental /deˈtɾas/
• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí vulgar dē trans ‎(literalment «de l'altra banda»), segle XIII.

Adverbi

detràs

1. (col·loquial, valencià septentrional, tortosí) De darrere.

   «I foren-li lligades les mans de part detràs, amb la corriola de dit turment.» (Josep Lozano, Crim de Germania, 1980))

2. (col·loquial, valencià septentrional, tortosí) darrere, enrere

   «No me l’encendràs el tio per detràs. Anem, anem, seguim tots a la processó.» ((Àlvar Monferrer, El llenguatge de les Gaiates i les Fogueres, 2015))

Preposició

detràs

1. (col·loquial, valencià septentrional, tortosí) darrere de

Nom

detràs m. ‎(plural detrassos)

1. (col·loquial, valencià septentrional, tortosí) La part posterior (d'una casa, etc.); el cul.

   «Per lo menos quan estaves a cuidados intensius em deixaven entrar un parell de minutets per veure't [...] amb aquella bata que et lliguen per radere i que et deixen el detràs al descobert.» ((Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011))

2. (plural, col·loquial, valencià septentrional, tortosí) afores, voltants

Miscel·lània

• Síl·labes: de·tràs (2)
• Heterograma de 6 lletres (aderst)
• Anagrames: adrets, destra, tardes, tardés

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB