detraïva

Català

Verb

detraïva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de detraure.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de detraure.

Variants

• [1] detraieva, detreia
• [2] detraieva, detreia

Miscel·lània

• Síl·labes: de·tra·ï·va (4)
• Anagrames: advertia, atrevida