devés

Català

Verb

devés

1. (col·loquial central) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb deure.
2. (col·loquial central) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb deure.

Miscel·lània

• Síl·labes: de·vés (2)
• Anagrames: vedes, Vedes, vedés