devaníreu

Potser volíeu: devanireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.βəˈni.ɾəw/, balear /də.vəˈni.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /de.βaˈni.ɾew/
	valencià /de.vaˈni.ɾew/, /de.βaˈni.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

devaníreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de devanir-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb devanir-se.

Variants

• [2] devaníssiu, devanísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: de·va·ní·reu (4)
• Anagrames: avendríeu, nedaríveu