devanira

Potser volíeu: devanirà

Català

Verb

devanira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb devanir-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb devanir-se.

Variants

• [1] devanís
• [2] devanís

Miscel·lània

• Síl·labes: de·va·ni·ra (4)
• Anagrames: avendria, avidaren, nedariva, verinada