devanires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /də.βəˈni.ɾəs/, balear /də.vəˈni.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /de.βaˈni.ɾes/
	valencià /de.vaˈni.ɾes/, /de.βaˈni.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

devanires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de devanir-se
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb devanir-se

Variants

• [2] devanissis, devanisses

Miscel·lània

• Síl·labes: de·va·ni·res (4)
• Anagrames: avendries, desavenir, devanir-se, nedarives, verinades