Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /di.nuˈβɛ/, occidental /di.noˈβe/
  • Rimes:
  • Etimologia: Derivat de dinou amb el sufix .

Numeral

modifica
← 18è 19è 20è →
Cardinal:
Ordinal:
Prefix:
dinou
dinovè
nonadeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

dinovè m. ‎(femení dinovena, plural masculí dinovens, plural femení dinovenes)

  1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició dinou.
  2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit dinou parts iguals.
  • Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
  • L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xix (dinou).

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

dinovè m. ‎(plural dinovens)

  1. Una de les dinou parts iguals en que es divideix un tot
    un dinovè es representa 1/19

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: di·no·vè (3)
  • Heterograma de 6 lletres (deinov)

Vegeu també

modifica