Potser volíeu: vinté

Català

modifica
Oriental:  central /binˈtɛ/, balear /vinˈtə/
Occidental:  /binˈte/
  • Rimes:
  • Etimologia: Derivat de vint amb el sufix .

Numeral

modifica
← 19è 20è 21è →
Cardinal:
Ordinal:
Col·lectiu:
Prefix:
vint
vintè
vintena
icosa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vintè m. ‎(femení vintena, plural masculí vintens, plural femení vintenes)

  1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint.
  2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint parts iguals.
  • Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
  • L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xix (dinou).

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

vintè m. ‎(plural vintens)

  1. Una de les vint parts iguals en que es divideix un tot
    un vintè es representa 1/20

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica