vint-i-unè

Potser volíeu: vint-i-uné

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bin.ti.uˈnɛ/, balear /vin.ti.uˈnə/
Occidental:	/bin.ti.uˈne/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de vint-i-un amb el sufix -è.

Numeral

← 20è	21è		22è →
Cardinal: Ordinal: Prefix:		vint-i-un vint-i-unè henicosa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vint-i-unè m. ‎(femení vint-i-unena, plural masculí vint-i-unens, plural femení vint-i-unenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint-i-u.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint-i-u parts iguals.

Notes

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xxi (vint-i-u).

Sinònims

• vint-i-uné, en valencià

Traduccions

Traduccions

• Anglès: twenty-first ^(en)
• Castellà: vigésimo ^(es) primero
• Francès: vingt-et-unième ^(fr)
• Gallec: vixésimo ^(gl) primeiro
• Italià: ventunesimo ^(it)
• Occità: vint-e-unen ^(oc), vint-e-unau ^(oc)
• Portuguès: vigésimo-primeiro ^(pt)

Nom

vint-i-unè m. ‎(plural vint-i-unens)

1. Una de les vint-i-una parts iguals en que es divideix un tot

   un vint-i-unè es representa 1/21

Miscel·lània

• Síl·labes: vint·i·u·nè (4)
• Anagrames: intuïven, inventiu