disfressàreu

Potser volíeu: disfressareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dis.fɾəˈsa.ɾəw/, occidental /dis.fɾeˈsa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

disfressàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de disfressar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb disfressar.

Variants

• [2] disfresseguéssou, disfresséssiu, disfressésseu, disfressàssiu, disfressàsseu