disloque

Català

Verb

disloque

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dislocar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dislocar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dislocar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dislocar

Variants

• [1] disloco, disloqui, disloc
• [2] disloqui
• [3] disloqui
• [4] disloqui

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·que (3)
• Heterograma de 8 lletres (deiloqsu)