dissuadiva

Català

Verb

dissuadiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de dissuadir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de dissuadir.

Variants

• [1] dissuadigueva, dissuadia
• [2] dissuadigueva, dissuadia