disteniva

Català

Verb

disteniva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de distendre.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de distendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·te·ni·va (4)
• Anagrames: destinavi, investida, invitades