Català
Modifica

Oriental: central /ˈdɾiŋ/, balear /ˈdɾiŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈdɾiŋ/, valencià /ˈdɾiŋ/, /ˈdɾiŋk/
  • Rimes: -iŋk
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XIX.

NomModifica

dring m. ‎(plural drings)

  1. So agut que emet en xocar un cos de metall o de vidre.

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

InterjeccióModifica

dring

  1. Imitació del so de metall o vidre quan xoca.

VerbModifica

dring

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dringar

VariantsModifica

Vegeu tambéModifica