dring

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈdɾiŋ/, balear /ˈdɾiŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈdɾiŋ/
	valencià /ˈdɾiŋk/, /ˈdɾiŋ/

• Rimes: -iŋk
• Etimologia: Onomatopeic, segle XIX.

Nom

dring m. ‎(plural drings)

1. So agut que emet en xocar un cos de metall o de vidre.

Derivats

• dringar

Relacionats

• trinc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: clink ^(en)
• Castellà: tintín ^(es) m.
• Francès: tintement ^(fr) m.

Interjecció

dring

1. Imitació del so de metall o vidre quan xoca.

Verb

dring

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dringar.

Variants

• dringo, dringue, dringui

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB