dubtàreu

Potser volíeu: dubtareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dupˈta.ɾəw/, occidental /dupˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

dubtàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dubtar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dubtar.

Variants

• [2] dubteguéssou, dubtéssiu, dubtésseu, dubtàssiu, dubtàsseu