dugué

Potser volíeu: dua

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /duˈɣe/
• Rimes: -e

Verb

dugué

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de dur.

   [Ell/ella/vostè] dugué o va dur.