duguéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /duˈɣe.ɾəw/, occidental /duˈɣe.ɾew/
• Rimes: -eɾew

Verb

duguéreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de dur.

   [Vosaltres/vós] duguéreu o vau/vàreu dur.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb dur.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] duguéssiu, duguésseu o duguéreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·gué·reu (3)
• Anagrama: duregueu