dum
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /dʊm/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *de/do.
Adverbi
modificadum
- mentre
- Dum haec in colloquio geruntur, Caesari nuntiatum est...[1]
- Mentre aquestes coses es tractaven en la conversa, Cèsar va ser anunciat...
- fins que
- Ego in Arcano opperior, dum ista cognosco.[2]
- Jo m'estic a Arcano fins que m'arribin notícies.
- únicament , només
- Circumspice dum te.
- Centra't només en tu.
- doncs
- memoradum
- Fes memòria, doncs.
Derivats
modificaVegeu també
modifica- ↑ Juli Cèsar, Epistulae ad Atticum X, 3
- ↑ Ciceró, De Bello Gallico I, 46,1