duplicaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /du.pɫiˈka.jɛ/, /du.pɫiˈka.je/

Verb

duplicaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de duplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] duplicava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de duplicar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] duplicava.