duraia

Català

Verb

duraia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de durar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de durar.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ra·ia (3)
• Anagrama: riuada