eòlic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eˈɔ.ɫik/
• Rimes: -ɔlik
• Etimologia: [1] Del llatí Aeolicus, del grec antic Αἰολικός ‎(Aiolikós), de Αἴολoς ‎(Aíolos, «Èol, fill d'Hel·lè i heroi epònim dels eolis»).
• Etimologia: [2] Del llatí Aeolicus, del grec antic Αἰολικός ‎(Aiolikós), de Αἴολoς ‎(Aíolos, «Èol, fill d'Hípotes i déu del vent»).

Adjectiu

eòlic m. ‎(femení eòlica, plural masculí eòlics, plural femení eòliques)

1. Relatiu o pertanyent a Eòlia, als seus habitants o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu a Eòlia

• Anglès: Aeolic ^(en)
• Castellà: eólico ^(es)
• Francès: éolien ^(fr), éolique ^(fr)
• Italià: eolio ^(it), eolico ^(it)

Nom

eòlic m. ‎(només en singular)

1. Dialecte del grec antic parlat pels eolis.

Traduccions

Dialecte del grec antic

• Anglès: Aeolic ^(en)
• Castellà: eólico ^(es) m.
• Francès: éolien ^(fr) m.
• Italià: eolico ^(it) m.

Adjectiu

eòlic m. ‎(femení eòlica, plural masculí eòlics, plural femení eòliques)

1. Relacionat amb el vent.

Traduccions

Relatiu al vent

• Anglès: aeolian ^(en)
• Castellà: eólico ^(es)
• Francès: éolien ^(fr)
• Italià: eolico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ò·lic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot