educo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eːˈduː.koː/
• Etimologia: Del prefix ex- i dūcō; però pel que fa al sentit d'instruir, els etimòlegs suposen un orígen diferent, potser derivat de dux o bé d'una arrel compartida amb disco i doceo.

Verb

ēdūcō ‎(1a present^?), ēdūcis ‎(2a present), ēdūcere ‎(infinitiu), ēdūxī ‎(perfet), ēductum ‎(supí)

1. extreure

   educere gladium e vagina—(traducció:«Extreure l'espasa de la funda.»)

2. guiar, menar, enviar

   educere exercitum in expeditionem—(traducció:«Menar l'exèrcit a una campanya militar.»)

Verb

ēdūcō ‎(1a present^?), ēducās ‎(2a present), ēducāre ‎(infinitiu), ēducāvī ‎(perfet), ēducātum ‎(supí)

1. educar, instruir

   -neque enim hac nos patria lege genuit aut educavit, ut…—(traducció:«Puix que la nostra pàtria no ens dóna els tresors de la vida i l'educació perquè...»)

   -et patres nolite ad iracundiam provocare filios vestros sed educate illos in disciplina et correptione Domini.—(traducció:«I vosaltres, pares, no irriteu els vostres fills sinó que eduqueu-los en la disciplina i el camí correcte de Déu.»)

2. pujar, criar

   eos tulit in casam et conjugi dedit educandos.—(traducció:«Ell els porta a la cabana i el dóna a criar a la seva esposa.»)

3. criar, produir, créixer

   quas humus educat, herbis—(traducció:«Plantes que la terra produeix.»)

Derivats

• ēducātiō
• ēducātor

Derivats

• ēductiō
• ēductor