elefant
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ə.ɫəˈfan/, balear /ə.ɫəˈfant/, /ə.ɫəˈfan/
- Occidental: nord-occidental /e.ɫeˈfan/, valencià /e.ɫeˈfant/, /e.ɫeˈfan/
- Rimes: -ant
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí elephāntu(m), acusatiu de elephāntus, variant de elephās, del grec antic ἐλέφας (eléphas), segle XIV.
NomModifica
elefant m. (plural elefants)
- Família de grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis. Es caracteritza per ser d'enormes dimensions, tenir una gran trompa i en algunes espècies per les enormes dimensions dels ullals corbs que sobresurten de la boca.
Compostos i expressionsModifica
- elefant blanc:
- Aquell que té una afecció que li provoca, entre altres coses, la pell extraordinàriament clara i la impossibilitat de generar treball productiu. És considerat sagrat a Tailàndia, per la qual cosa, en una altra època el rei en regalava als seus enemics, els quals no el podien matar, però per les seves característiques, tampoc podien aprofitar-lo pel treball, la qual cosa arruïnava al seu propietari pel cost de cuidar-lo.
- Per extensió, qualsevol cosa que el seu manteniment provoca ruïna.
- elefant marí
TraduccionsModifica
Mamífer proboscidi
|
|
Elefant blanc
|
|
Cosa ruïnosa
|
|
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: e·le·fant (3)