Potser volíeu: trompà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾom.pə/, occidental /ˈtɾom.pa/
  • Rimes: -ompa
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XIII.

NomModifica

trompa f. ‎(plural trompes)

  1. Instrument aeròfon de metall, amb broquet, format per un llarg tub enroscat que s'eixampla gradualment des de l'embocadura al pavelló.
  2. Allargament muscular del nas o del llavi de l'elefant com a òrgan prènsil.
  3. Apèndix allargat dels insectes com a aparell xuclador.
  4. (occidental) baldufa
  5. (col·loquial) embriaguesa

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

trompa m. f. ‎(plural trompes)

  1. Músic que toca la trompa.

VerbModifica

trompa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trompar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trompar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: trom·pa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (amoprt)
  • Anagrama: portam

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈtɾom.pa/
Americà: alt /ˈt͡som.p(a)/, baix /ˈtɾom.pa/

NomModifica

trompa f. ‎(plural trompas)

  1. trompa

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: trom·pa (2)
  • Heterograma de 6 lletres (amoprt)

Vegeu tambéModifica

  • trompa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].