Català

modifica
Oriental:  /əm.bəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /em.baˈɫa/
valencià /em.baˈɫaɾ/, /em.baˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: embalà
  • Etimologia: Del prefix em- i bala ‎(«fardell, bolic»), segle XV.

embalar trans., pron. ‎(pronominal embalar-se)

  1. Posar una mercaderia en un embolcall per protegir-la durant el transport.
    «Un dia per embalar-ho tot i ahir per carregar-ho i endur-s'ho a una altra banda.» (Jordi Sierra i Fabra, La constant picassiana, 2023)
  2. (pronominal) Agafar velocitat.
    «Es llençava tot eixarrancat pendent avall, i quan s'embalava massa, mirava de frenar fent angle amb els esquís.» (Pep Coll, Què farem, què direm?, 2014)
  3. (pronominal) Actuar lliurement, sense reprimir el caràcter.
    «Feia riure, la Roseta, quan s'embalava furient. Quan podia desbarrar, la dona, feliç.» (Francesc Trabal, Novel·les, 2018)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: embalo, embala, embalem

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica