emboiraia

Català

Verb

emboiraia

1. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de emboirar
2. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de emboirar

Variants

• [1] emboiravi, emboirava
• [2] emboirava

Miscel·lània

• Síl·labes: em·boi·ra·ia (4)
• Anagrama: aboiaríem