emboirares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bujˈɾa.ɾəs/
	balear /əm.bojˈɾa.ɾəs/, /əm.bujˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/em.bojˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

emboirares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emboirar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emboirar.

Variants

• [2] emboireguesses, emboiressis, emboiresses, emboirassis, emboirasses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·boi·ra·res (4)
• Anagrama: emboirar-se