Català
modifica

Oriental:  central /əm.bu.t͡ʃəˈka/, balear /əm.bu.t͡ʃəˈka/
alguerès /am.bu.t͡ʃaˈka/
Occidental:  nord-occidental /em.bu.t͡ʃaˈka/, valencià /em.bu.t͡ʃaˈkaɾ/
Informal:  nord-occidental /am.bu.t͡ʃaˈka/

Verb modifica

embutxacar trans., pron. ‎(pronominal embutxacar-se)

  1. Ficar-se a la butxaca.
    «Embutxacà el mocador ja inútil i tornà a contemplar la lluerna.» (Aurora Bertrana, Tres presoners, 1957)
  2. (pronominal) furtar
    «És a dir, Catalunya havia cridat a regir els homes que creia més patriòtics, més ben orientats, més ben preparats, els militars que s'han embutxacat la sobirania popular, qui voleu que hagin cridat sinó aquells que puguin ésser ninots ...» (Joan Creixell, Premsa catalana clandestina i d'exili, 1917-1938, 1987)
  3. (pronominal) Quedar-se diners indegudament.
    «Dona un bitllet de vint duros i s”embutxacà el canvi.» (Joaquim Carbó i Masllorens, La colla dels deu, 2010)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: embutxaco, embutxaca, embutxaquem

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: em·but·xa·car (4)

Vegeu també modifica