embutxacar


Català
Modifica

Oriental: /əm.bu.t͡ʃəˈka/
Occidental: nord-occidental /em.bu.t͡ʃaˈka/, valencià /em.bu.t͡ʃaˈkaɾ/

VerbModifica

embutxacar trans., pron. ‎(pronominal embutxacar-se)

  1. Ficar-se a la butxaca.
    «Embutxacà el mocador ja inútil i tornà a contemplar la lluerna.» [1]
  2. Apropiar-se de quelcom.
    «És a dir, Catalunya havia cridat a regir els homes que creia més patriòtics, més ben orientats, més ben preparats, els militars que s'han embutxacat la sobirania popular, qui voleu que hagin cridat sinó aquells que puguin ésser ninots ...» [2]
  3. Quedar-se diners indegudament.
    «Dona un bitllet de vint duros i s”embutxacà el canvi.» [3]

SinònimsModifica

ConjugacióModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: em·but·xa·car (4)

Vegeu tambéModifica

  1. Aurora Bertrana, Tres presoners, 2020
  2. Joan Creixell, Premsa catalana clandestina i d'exili, 1917-1938, 1987
  3. Joaquim Carbó i Masllorens, La colla dels deu, 2010