emmarcira

Potser volíeu: emmarcirà

Català

Verb

emmarcira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmarcir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmarcir

Variants

• [1] emmarcís
• [2] emmarcís

Miscel·lània

• Anagrama: marcaríem