emmarcires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.mərˈsi.ɾəs/, occidental /em.maɾˈsi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

emmarcires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emmarcir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmarcir.

Variants

• [2] emmarcissis, emmarcisses