emmusteigués

Català

Verb

emmusteigués

1. (col·loquial central, balear, septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmusteir.
2. (col·loquial central, balear, septentrional) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmusteir.

Variants

• [1] emmusteïssi, emmusteís
• [2] emmusteís