Català

modifica
Oriental:  central /əm.pəjˈɾar.sə/
balear /əm.pəjˈɾaɾ.sə/, /əm.pəj.ɾərˈsə/
Occidental:  /em.pajˈɾaɾ.se/
  • Rimes: -aɾse
  • Etimologia: Fals tall sil·làbic de pairar-se’n per les formes proclítiques (ens en pairem > ens empairem).

empairar-se intr. pron.

  1. (gironí, empordanès) Pairar-se d’alguna cosa, no complir una obligació.
    Em vaig empairar d'anar a treballar a l'hort.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: m'empairo, s'empaira, ens empairem

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: em·pai·rar·se (4)

Vegeu també

modifica