empenedíveu

Català

Verb

empenedíveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de empenedir-se.

Variants

• empenediguéveu, empenedíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·dí·veu (5)