empenediguéveu

Català

Verb

empenediguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de empenedir-se.

Variants

• empenedíveu, empenedíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·di·gué·veu (6)