empenedigués

Català

Verb

empenedigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb empenedir-se.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb empenedir-se.

Variants

• [1] empenedissi, empenedís
• [2] empenedís

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·di·gués (5)