empenedigueva

Català

Verb

empenedigueva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de empenedir-se.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de empenedir-se.

Variants

• [1] empenediva, empenedia
• [2] empenediva, empenedia

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pe·ne·di·gue·va (6)