emperlàreu

Potser volíeu: emperlareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.pərˈɫa.ɾəw/, occidental /em.peɾˈɫa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

emperlàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de emperlar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb emperlar.

Variants

• [2] emperléssiu, emperlésseu, emperlàssiu, emperlàsseu