emperlara

Potser volíeu: emperlarà

Català

Verb

emperlara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb emperlar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb emperlar

Variants

• [1] emperlés, emperlàs
• [2] emperlés, emperlàs

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·la·ra (4)
• Anagrama: mareperla