emperlares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.pərˈɫa.ɾəs/, occidental /em.peɾˈɫa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

emperlares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emperlar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emperlar.

Variants

• [2] emperlessis, emperlesses, emperlassis, emperlasses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·per·la·res (4)
• Anagrama: mareperles