empitjoràreu

Potser volíeu: empitjorareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.pi.d͡ʒuˈɾa.ɾəw/
	balear /əm.pi.d͡ʒoˈɾa.ɾəw/, /əm.pi.d͡ʒuˈɾa.ɾəw/
Occidental:	/em.pi.d͡ʒoˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

empitjoràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de empitjorar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb empitjorar.

Variants

• [2] empitjoréssiu, empitjorésseu, empitjoràssiu, empitjoràsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pit·jo·rà·reu (5)
• Anagrama: trompejaríeu