empobríreu

Potser volíeu: empobrireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.puˈβɾi.ɾəw/
	balear /əm.poˈbɾi.ɾəw/, /əm.puˈbɾi.ɾəw/
Occidental:	/em.poˈbɾi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

empobríreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de empobrir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb empobrir.

Variants

• [2] empobríssiu, empobrísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·po·brí·reu (4)

Català antic

Verb

empobríreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de empobrir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de empobrir

Variants

• [1] empobrist
• [2] empobríssets, empobrísseu, empobrírets