emporcàreu

Potser volíeu: emporcareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.purˈka.ɾəw/
	balear /əm.poɾˈka.ɾəw/, /əm.purˈka.ɾəw/
Occidental:	/em.poɾˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

emporcàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de emporcar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb emporcar.

Variants

• [2] emporquéssiu, emporquésseu, emporcàsseu